Categoria: No categoritzat (Pàgina 1 de 2)

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 03/12/2025

Descripció de l’activitat:

Després del procés de millora, s’implementaran més activitats per tal de treballar la cohesió intercultural del grup-classe amb el CultiConnect.  A continuació exposem algunes de les activitats més destacables:

Activitat 1. El gran repte.

Activitat 2.  De l’A a la Z

Normativa relacionada:

L’anteriorment exposada.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 02/12/2025

Descripció de l’activitat:

A continuació detallem una activitat de les que s’han realitzat durant aquesta sessió que es considera destacable:

Activitat 3.  Vertader o Fals

“Els musulmans no mengen porc, però els jueus tampoc”.

De manera consensuada el grup rumia quina és la resposta adequada. Quan passa el temps exposen la seva resposta. Assoleixen el repte, tot i que s’aprofita aquesta pregunta per engegar un debat sobre quines són les causes per les quals els musulmans no mengen porc. Es crea un petit debat de manera respectuosa sobre el perquè. L’alumnat respecta els diferents punts de vista aportats tant pels companys, com per l’orientadora. Tothom participa amb certa confiança d’exposar les seves idees de manera ordenada.

S’aporten després, amb la targeta, solucions a tot l’alumnat per tal que incorporin nous aprenentatges en relació a la temàtica.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

En el marc de la implementació del joc CultiConnect, s’ha dissenyat, planificat i creat aquest joc, apostant per una metodologia gamificada com a eina educativa. El joc ens permet aprofundir en objectius de cohesió grupals, com són el treball cooperatiu, la reducció de prejudicis amb l’impuls del coneixement d’alumnat  que no té afinitat, i foment de la millora del clima d’aula.

Es fomenta amb aquest joc la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla l’alumnat, per tal que existeixi un clima respectuós i proactiu. Es permet com a mediadora que apareguin errors i discrepàncies que els mateixos alumnes, conduits de manera respectuosa, poden corregir, aportant la seva experiència vital i enriquint l’experiència col·lectiva i l’aprenentatge social compartit.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspectes positius:

Hi ha participació activa a nivell general. Tot l’alumnat participa, mostrant-se motivat amb la dinàmica.
S’observa que l’alumnat, cada cop més, és capaç de parlar en públic davant de la resta de grup-classe.
Existeix durant les diferents activitats espais de diversitat d’opinió, que generen debats respectuosos i activament compartits.
L’alumnat es mostra capaç de compartir la seva pròpia experiència amb la resta de companys, aportant coneixements culturals diversos que fomenten l’aprenentatge.
L’alumnat es capaç d’incorporar aspectes de millora durant la dinàmica. Per exemple, a l’hora d’assignar portaveus hi han diferents consensos sobre com gestionar aquest rol en els diferents grups. Existeixen grups que van rotant el portaveu i d’altres que assignen una persona fixa. Al veure estràtegies diferents més igualitàries, els grups que no rotaven el portaveu comencen a fer-ho.
Aspectes de millora:

Avaluació

La primera implementació del joc ha estat un èxit. L’alumnat s’ha mostrat motivat i actiu durant la sessió. Tot i així, a la propera sessió es decideix canviar alguna normativa per tal d’agilitzar la participació de l’alumnat i per a incrementar l’atenció durant el lloc.

Donades les tres dinàmiques dutas a terme fins al moment, s’evidencia una petita millora en les interrelacions de l’alumnat, mostrant-se més propers els uns als altres donat l’espai de coneixença que se’ls està oferint a través d’aquestes dinàmiques de cohesió grupals.

L’alumnat s’expressa amb més facilitat davant del grup, accepta les correccions de companys sense donar-se resistència a la diversitat d’opinió i no mostren por al ridícul quan existeix equivoació, fet que evidencia que existeix un increment en el clima de confiança generat a l’aula.

Durant els debats generats en els que es comparteix l’experiencia diversa de les realitats de l’alumnat, no es donen situacions de burla, ans al contrari. L’alumnat rep la informació d’altres companys com a font d’enriquiment personal i col·lectiu, integrant coneixements sobre altres cultures.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 09/12/2025

Descripció de l’activitat: 

Per tal de rebre un feedback de l’alumnat en relació a la implementació percepció sobre la utilitat del CultiConnect, els hi proposarem de realitzar un qüestionari ad hoc per tal d’obtenir dades en relació al tema. Aquesta fase entra dins de l’avaluació final del Pla d’intervenció.

Per tal de crear aquest qüestionari, que realitzarem a través de l’eina Google Forms, el primer pas consistirà a decidir quina informació serà necessària recollir. En aquest sentit, disposar d’un alt grau de coneixement previ sobre l’objecte d’estudi serà un valor molt preuat per per a orientar la inspiració i creativitat de l’investigador al llarg del redactat (Meneses, 2016).

Aquí es mostren les respostes sobre el grau de satisfació de l’alumnat en quant a l’ús d’aquesta eina per a treballar la cohesió intercultural del grup-classe i la seva percepció sobre l’evolució de la cohesió del grup-classe durant la implementació del Pla d’intervenció.

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1iDw_hd1K3VcmzF_EpeefdebMUIjrVK2yljs1tutMI-Q/edit?usp=sharing

Objectius de l’activitat:

• OE1. Identificar el nivell de motivació, implicació i acceptació de l’alumnat al respecte del CultiConnect com a eina d’aprenentatge socioemocional.
• OE2. Detecció de canvis positius en el grup-classe en quant a la cohesió intercultural.
  • OE2.1. Analitzar si el joc ha afavorit la interacció entre l’alumnat d’orígens culturals diferents.
  • OE2.2. Valorar si s’ha incrementat el sentiment de pertinença, i la reducció de prejudicis.
• OE3. Recollir possibles punts de millora en relació al joc , al seu disseny, normes, acontinguts, o  implementació.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica: 

En aquesta intervenció la psicopedagoga actua com un agent avaluador de la imlementació del pla d’intervenció.

• Dissenya i administra el qüestionari (a la tutora en pràctiques, pera que faci arribar el qüestionari a l’alumnat)
• Analitza els resultats.
• Interpreta les dades des d’una perspectiva psicopedagògica i en relació a l’àmbit de la cohesió intercultural del grup-classe.
• Elabora recomanacions per al professorat, tutor i el centre a nivell general.

Avaluació de l’activitat:

Donat que el qüestionari ha recollit informació quantitativa i qualitativa, a continuació exposarem  les respectives avaluacions:

Avaluació quantitativa.

El 88% de l’alumnat afirma que el CultiConnect els ha servit per a conèixer una mica més a companys de classe amb els que no tenien contacte normalment (Ítem2). Aquest fet evidencia que aquesta eina és un suport útil dins l’institut per a treballar la coneixença del grup-classe, facilitant un increment de la cohesió posterior.

El 92% de l’alumnat considera que a través d’aquest joc ha pogut conèixer coses sobre altres cultures que desconeixia fin al moment de la implementació (Ítem 3). Aquest fet evidencia que a través del CultiConnect, l’alumnat ha pogut parlar de les seves pròpies experiències i realitats, aportant aquestes un enriquiment personal i col·lectiu a pràcticament tot l’alumnat de 1er B.

El 87’5% de l’alumnat considera, a posteriori de la rimplementació del Pla d’intervenció, que no tenia prejudicis abans d’iniciar-se dita implementació. tot i que en el qüestionari inicial existia un percentatge significatiu d’alumnat que Si considerava tenia  prejudicis previs cap a persones amb les que compartia aula (ítem 5). Aquest fet ens fa observar que l’alumat ha canviat la percepció sobre els prejudicis existents previs de manera gradual, wevolucionant de manera favorable la disminució d’aquests en el transcurs de la implementació del Pla d’intervenció.

Com a dada significativa, el 100% de l’alumnat considera que el CultiConnect fomenta el cooperativisme i el treball en equip, demostrant que pot ser una eina eficient a l’hora de treballar aspectes com la cohesió dins l’aula (ítem 8). El 96% d’aquest alumnat considera que el CultiConnect és una eina que pot ajudar a treballar la cohesió dintre de la classe, donant eines al grup per a fomentar l’intraconeixença (ítem 9).

Tanmateix, el 92% de l’alumnat tornaria a utilitzar aquest recurs (ítem 14) i el 100% recomanaria a alres companys que juguessin (ítem 15). Aquestes dades evidencien que el joc, majoritàriament ha estat considerat com una eina motivadora per l’alumnat.

Pràcticament el 96% d’aquest alumnat considera el CultiConnect una eina molt bona o bona, puntuant-la de manera significativa.(Ítem 16)

AValuació qualitativa:

El 96% aproximadament de l’alumnat considera que s’ha sentit còmode a l’hora de realitzar l’activitat. Com aspectes qualitatius destaquen que el Pla d’intervenció ha estat molt divertit, que s’ho han passat molt bé i els ha agradat. Exisiteixen alumnes que destaquen que s’han sentit escoltats i que han pogut treballar en equip de manera participativa. A nivell dedisseny també es destaca que estava ben feta i organitzada i que els ha semblat interessant (ítem 1).

Existeix una part molt siginifcativa de l’alumnat que considera l’activitat interessant. Entre les característiques més destacades es troben la possibilitat de coneixença d’altres cultures, per conèixer coses sobre altres companys que parteixen de realitats culturals diferents. Consideren positiu l’aprenentatge rebut sobre qüestions noves per a ells a nivell cultural (ítem4).

L’alumnat, de manera significativa considera que les preguntes ha estat una de les coses que més els ha agradat. Es destaquen aspectes com la possibilitat de diàleg i comunicació tranquil·la i de coneixença més ràpida a través de la interelació estreta que s’ha donat durant la implementació del Pla d’intervenció (ítem 10).

Com aspectes a millorar destaquen que no tothom podia anar a tirar el dau i que els hauria agradat poder anar tots al taulell. Es considera a nivell general, que no existeixen punts de millora, agradant-los el joc tal qual l’han gaudit.

Conclusió:

Els resultats obtinguts ens indiquen que el CultiConnect ha estat una eina eficaç per a millorar la cohesió interciultural i fomentar la cooperació dins del grup-classe de 1er B d’ESO.

L’acceptació que ha tingut l’eina la converteix en un recurs amb alt potencial per ser incorporat de manera estable dins les estratègies del Pla de convivència del centre.

A nivell experiencial  considero que aquestes pràctiques i , en particular, la implementació del pla d’intervenció,  ha enriquit notablement  el meu procés d’aprenentatge. havent d’incorporar les meves habilitats en la pràctica de competències professionals en el seu transcurs.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 03/12/2025

Descripció de l’activitat:

Des del punt de vista del disseny del programa, l’avaluació de la implementació valora la consistència i la coherència de l’execució (pràctica) d’un programa en relació amb el disseny inicial
(teoria) (Lázaro et al., 2009).

Així doncs, després d’obtenir un feedback per part de l’orientadora de suport durant la primera implementació, es realitzen les millores observades.

Realizarem la segona sessió d’implementació del joc CultiConnect, aportant aquests aspectes de millora. Estratègicament continuarem amb els mateixos grups que el dia anterior, per tal de continuar treballant l’autoconeixença d’aquests petits grups no afins.

Iniciant la sessió s’expliquen els aspectes de millora incorporats al joc (en negreta):

Normes

Tenim un taulell circular amb diferents caselles. Les caselles estan dividides de manera aleatòria en temàtiques. Existeixen 4 temàtiques de quatre colors diferents groc, vermell, verd i blau. Un grup llença el dau i mou la seva fitxa cap al costat i color que considera. Un cop tria el color parlant amb el seu grup torna al seu lloc. L’orientadora llegeix la targeta en funció de la temàtica escollida per l l’equip. A cada activitat participaran tots els equips, amb possibilitat d’anar adquirint rosquillas a cada tirada.

Existeixen targetes que considerem ofereixen molt poc temps de reflexió. Es consensua que durant la sessió d’avui, les targetes amb més dificultat tindran 5 minuts de temps. En quant a les targetes amb menys dificultat, també afegirem temps, essent 2 minuts el temps per a aconseguir aquests reptes.

Avui, després de la segona sessió implementant el CultiConnect, es pretén demanar durant els 10 últims minuts un brain storm per abordar possibles aspectes de millora de l’eina detectats el propi alumnat.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

Amb la implementació d’aquest joc, la psicopedagoga pretèn fomentar la cohesió del grup, la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla la dinàmica del grup i a l’alumnat, per tal que existeixi un clima de confiança, respectuós i proactiu.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal:

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspetes positius:

• El fet de fer que participin tots els grups cada tirada ha eliminat per complet la competició passiva d’alguns grups, ja que es mostren atents constantment, generant-se un increment de la motivació.
• El fet d’augmentar  el temps per a completar els reptes, observem augmenta la capacitat reflexiva del grup, reduint-se les respostes impulsives i millorant la comunicació dins dels grups, propiciant una participació de qualitat de tots els components de l’equip.

Aspectes de millora:

• Tot i que els grups s’han organitzat de manera adequada, es considera adient assegurar-nos que tots els membres del grup han participat en la creació de les respostes. Per exemple, s’hauria de poder verificar que cada membre ha poguta portar una idea, com a mínim a la pluja d’idees prèvia a l’exposició de la resposta davant els altres grups. Aquest aspecte ens pot ajudar a que certes persones dins del grup no monopolitzin la dinàmica durant el joc.
• Tot i que s’ha volgut realitzar un feedback amb l’alumnat, no s’ha pogut dur a terme donada la gran motivació per l’activitat i les ganes d’arribar fins al final. A la propera sessió es considera necessari realitzar aquest feedback amb l’alumnat

Avaluació: 

La sessió s’ha dut a terme de manera participativa i col·laborativa.

Les millores incorporades han permès un treball de grup més profund que la primera sessió.

Els grups es mostren cada cop més còmodes treballant entre si, existint evidències d’un increment de la cohesió intercultural d’aula.

S’evidencia, cada cop més, una millora del clima d’aula, essent més positiu i respectuós.

Podem afirmar doncs, que el joc CultiConnect, pot deixar de ser un joc puntual per a convertir-se en una eina d’intervenció psicopedagògica que, perllongada en el temps, pot arribar a reduir barreres culturals alhora que contribuir a la cohesió intercultural del grup-clase.

Bibliografia:

Lázaro, B.[Blanca], Obregon, I. [Isidre] (2009). Guia pràctica 4. Avaluació de la implementació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiquessobre avaluació de polítiques públiques. Ivàlua. https://ivalua.cat/sites/default/files/2019-10/01_03_2010_11_31_27_Guia4_Implementacio_Juliol2009_revfeb2010_massavermella.pdf

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 02/12/2025

Descripció de l’activitat:

Durant aquesta activitat es durà a terme la primera sessió d’implementació del joc CultiConnect, optant en el meu pla d’intervenció per la metodologia de la gamificació.

La gamificació, inspirada en les mecàniques dels jocs, busca convertir el procés d’aprenentatge en una experiència dinàmica i estimulant per l’alumnat, captant la seva atenció. (Boada, 2024). La flexibilitat d’aquesta metodologia és una de les seves grans virtuts, donat que pot adaptar-se a diferents nivells educatius i àrees del currículum (Boada, 2024).

Amb l’ús de la metodologia de la  gamificació l’orientadora pretèn (Additio App, 2023):

• Fomentar el treball en equip, per tal de cohesionar el grup-classe de 1er B d’ESO.
• Potenciar el desenvolupament d’habilitats, com ara la resolució de problemes, el pensament crític, la creativitat, el treball en equip, etc., extrapolant aquestes habilitats a diferents àmbits de la vida de l’alumnat.
• Aprenentatge més actiu: involucrant-se l’alumnat en el seu propi aprenentatge, deixant de ser meramenr recptors passius.

La intenció es realitzar 2 sessions de CultiConnect amb el mateix grup.

Estratègicament amb l’ajuda de la tutora en pràctiques, i amb la finalitat  de disgregar l’alumnat de manera que hagi de treballar amb un grup amb qui no sent afinitat, dividim la classe en 6 grups de entre 4 i 5 persones. Cada grup tria un  portaveu, que serà el que tirarà el dau i parlarà per dir la resposta.

Al llarg d’aquesta sessió s’expliquen les normes del joc.

Normes

Tenim un taulell circular amb diferents caselles. Les caselles estan dividides de manera aleatòria en temàtiques. Existeixen 4 temàtiques de quatre colors diferents groc, vermell, verd i blau. Un grup llença el dau i mou la seva fitxa cap al costat i color que considera. Un cop tria el color parlant amb el seu grup torna al seu lloc. L’orientadora llegeix la targeta en funció de la temàtica escollida per l l’equip. A cada casella es pot guanyar una rosquella, que s’haurà d’integrar a la fitxa. El primer equip que tingui les 4 rosquelles guanya. Si es cau dins de la casella que dóna opció a rosquella, no s’encerta i ja es tenia, es perd la rosquella.  Només es tira un cop, independentment que s’encerti o no.

Targetes

La primera temàtica és Veritat o mentida (color vermell). En les targetes d’aquest apartat hi haurà afirmacions sobre diferents cultures. A nivell d’equip hauran de decidir si és certa o falsa. La segona temàtica tracta sobre la gastronomia (color blau). A la fitxa d’aquesta temàtica sortiran varis aliments. De manera conjunta han d’elaborar una recepta que sigui coherent de manera consensuada. En el tercer apartat tindrem les dinàmiques : El gran repte (color groc). En aquest apartat trobarem les targetes d’activitats.  En el quart apartat trobem “ De l’A a la Z (color verd). En aquestes targetes trobarem reptes a realitzar en equip, totes elles relacionades amb el món de les lletres.

                                       Targetes per temàtiques i colors

Altres caselles i colors

Existeix una casella en la que es competeix entre equips (Cara a cara).  L’equip que ha llençat dau i cau en aquesta casella (color gris) tria color i aquesta casella dóna opció també de rosquella. Aquest equip repta a un equip qualsevol. Si l’equip retat té ja el color de la rosquella i falla, la perd. Existeix la casella de llençar altre cop. Es pot canviar la direcció dins del taulell  tantes vegades com volguem.

Taulell CultiConnect amb incorporació de targetes, fitxes, daus i rosquilles

Un cop explicades les normes iniciem el lloc i començarà el grup que hagi tret el número més gran.

Explicarem algunes de les activitats  més significatives  realitzades durant la sessió, tenint presents els objectius específics establerts.

Se’ls facilita als grups per a aquests tipus de reptes un paper i un retolador. Se’ls posa el cronòmetre de la pantalla tàctil de l’aula.

Activitat 1. Gastronomia.

“Teniu 2 minuts per a dir 3 espècies que s’utilitzin en la cuina hindú. Temps”.

De manera consensuada el grup rumia quines són les espècies que de manera conjunta coneixen de la cuina hindú. Quan passa el temps exposen les espècies que han trobat que consideren s’utilitzen a la cuina hindú. No han assolit el repte, i la resta de la classe, passat el temps, participa i els ajuda, des de la seva experiència, aportant respostes per tal de donar a conèixer espècies que es consideren  típiques de la cuina hindú. Es crea un petit debat de manera respectuosa sobre quines espècies són típiques a casa de cadascun dels alumnes, Tothom participa amb certa confiança d’exposar les seves idees de manera ordenada.

S’aporten després, amb la targeta, solucions a tot l’alumnat per tal que incorporin nous aprenentatges gastronòmics pertanyents a diferents cultures que la de provinença de cada alumne.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Activitat 2. De l’A a la Z.

“En dos minuts heu de trobar tres paraules que s’assemblin en àrab i en espanyol. Temps.”

De manera consensuada intenten trobar paraules que s’assemblin en les dues llengues. Aquest repte no queda assolit pel grup tot i que, aparentment sí. Els mateixos companys, de manera respectuosa, corregeixen conceptes que algun company ha intentat argumentar com a bo.  Es genera un debat enriquidor sobre les similituds de les dues llengües i sobre la connexió històrica d’ambdues.

Objectius de l’activitat:

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Marc de referència:

Relacionat amb els Decrets i les Lleis exposades a les anteriors entrades, tenim un Marc de refèrencia institucional com el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (LIC) creat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla promou les metodologies actives per tal de crear situacions de cooperació intercultural, amb l’objectiu de reduir els prejudicis estereotipats i afavorir la interrelació entre alumnat de diferents orígens. La gamificació podria quedat contemplada i justificada sota el paraigües d’aquest Marc.

Funció de l’orientadora psicopedagògica:

En el marc de la implementació del joc CultiConnect, s’ha dissenyat, planificat i creat aquest joc, apostant per una metodologia gamificada com a eina educativa. El joc ens permet aprofundir en objectius de cohesió grupals, com són el treball cooperatiu, la reducció de prejudicis amb l’impuls del coneixement d’alumnat  que no té afinitat, i foment de la millora del clima d’aula.

Es fomenta amb aquest joc la convivència i l’atenció a la diversitat, actuant com una agent activa de prevenció, mediació i de desenvolupament personal i social de l’alumnat.

En el transcurs del joc, la psicopedagoga vetlla l’alumnat, per tal que existeixi un clima respectuós i proactiu. Es permet com a mediadora que apareguin errors i discrepàncies que els mateixos alumnes, conduits de manera respectuosa, poden corregir, aportant la seva experiència vital i enriquint l’experiència col·lectiva i l’aprenentatge social compartit.

Per tant, es donen els següents objectius professionals:

• OE1. Dinamitzar el joc de manera adequada, promovent un clima positiu i respectuós.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3. Vetllar i mediar les possibles discrepàncies de manera assertiva, fent que l’experiència sigui enriquidora per a tot el grup.
• OE4. Promoure l’escolta activa i el respecte cap a la diversitat d’opinions.
• OE5. Reduir estereotips culturals, generant curiositat compartida cap a altres cultures.
• OE6. Millorar la cohesió intercultural de l’aula i el clima d’aula a nivell general.

Observació personal

Durant la sessió, s’ha realitzat una observació directa participativa. A continuació exposarem aspectes positius i aspectes de millora en relació a les activitats:

Aspectes positius:

• Hi ha participació activa a nivell general. Tot l’alumnat participa, mostrant-se motivat amb la dinàmica.
• S’observa que l’alumnat, cada cop més, és capaç de parlar en públic davant de la resta de grup-classe.
• Existeix durant les diferents activitats espais de diversitat d’opinió, que generen debats respectuosos i activament compartits.
• L’alumnat es mostra capaç de compartir la seva pròpia experiència amb la resta de companys, aportant coneixements culturals diversos que fomenten l’aprenentatge.
• L’alumnat es capaç d’incorporar aspectes de millora durant la dinàmica. Per exemple, a l’hora d’assignar portaveus hi han diferents consensos sobre com gestionar aquest rol en els diferents grups. Existeixen grups que van rotant el portaveu i d’altres que assignen una persona fixa. Al veure estràtegies diferents més igualitàries, els grups que no rotaven el portaveu comencen a fer-ho.

Aspectes de millora:

• En cada tirada de dau participa només un grup, propiciant una participació passiva en la resta de grups. Es planteja de cares a la segona sessió, canviar les normes del joc per tal que a qualsevol tirada de grup hi participin tots els grups, tenint oportunitat a cada tirada d’aconseguir una rosquilla.
• Aquest aspecte de millora es considera adequat per a dinamitzar de manera positiva el joc.

Avaluació

La primera implementació del joc ha estat un èxit. L’alumnat s’ha mostrat motivat i actiu durant la sessió. Tot i així, a la propera sessió es decideix canviar alguna normativa per tal d’agilitzar la participació de l’alumnat i per a incrementar l’atenció durant el lloc.

Donades les tres dinàmiques dutas a terme fins al moment, s’evidencia una petita millora en les interrelacions de l’alumnat, mostrant-se més propers els uns als altres donat l’espai de coneixença que se’ls està oferint a través d’aquestes dinàmiques de cohesió grupals.

L’alumnat s’expressa amb més facilitat davant del grup, accepta les correccions de companys sense donar-se resistència a la diversitat d’opinió i no mostren por al ridícul quan existeix equivoació, fet que evidencia que existeix un increment en el clima de confiança generat a l’aula.

Durant els debats generats en els que es comparteix l’experiencia diversa de les realitats de l’alumnat, no es donen situacions de burla, ans al contrari. L’alumnat rep la informació d’altres companys com a font d’enriquiment personal i col·lectiu, integrant coneixements sobre altres cultures.

Bibliografia:

Additio App, (2023). Gamificació a l’aula: com aplicar-la amb èxit. DIDACTIC LABS S.L. (Additio). https://additioapp.com/ca/gamificacio-a-laula-com-aplicar-la-amb-exit/

Boada, E.[Enric] (2017). La gamificació educativa: Transformant l’aprenentatge a l’aula. Espiral: educació i tecnologia. https://diarieducacio.cat/espiral/2024/12/12/la-gamificacio-educativa-transformant-laprenentatge-a-laula/

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 1/12/2025

Descripció de l’activitat:

Aquesta activitat forma part de l’avaluació inicial. Per a realitzar un bon seguiment del procés d’implementació i una bona valoració, és necessari avaluar el procés en diferents moments del mateix. Segons Bolea ( 2019, p. 45), les fases de l’avaluació seran la inical, la formativa o de procés i la final i de retroalimentació.

Es realitza a l’hora d’educació emocional un qüestionari anònim  en suport paper per tal d’obtenir informació sobre la percepció de l’alumnat sobre la convivència a l’aula i sobre aspectes relacionats amb la cohesió intercultural del grup.

El qüestionari és la tècnica pròpia de la metodologia d’enquestes, i es planteja bàsicament com un instrument estandarditzat, tant en la forma com en les condicions en què és administrat, enfocat a la mesura de fenòmens no directament observables, com els coneixements, les actituds o els comportaments, a partir de la recollida sistemàtica de l’autoinforme dels participants (Meneses et al., 2016).

En la creació del qüestionari s’utilitzaran preguntes de caràcter tancat i de caràcter obert. D’una banda, s’han elaborat preguntes tancades que ofereixen al participant la possibilitat de triar entre les diferents alternatives proposades (Meneses, 2019). D’altra s’han elaborat preguntes  de caràcter obert que proporcionen el màxim de llibertat a l’expressió de la resposta. Sandín (2003) exposa que, els ítems de caràcter qualitatiu permeten accedir a la subjectivitat dels agents educatius i comprendre com viuen i expliquen els processos propis de canvi, processos com els que es donen a les transicions educatives, temàtica objecte d’estudi en aquest treball de recerca.

A continuació s’aporta el qüestionari:

https://docs.google.com/document/d/1LeFKR4TjCHn0r5_CeXIWtc6OiXSAup3y2GcsdP6UCLk/edit?usp=sharing

I les respostes recopilades.

https://docs.google.com/document/d/19exGp0998Zdq_h42erp1-HTGazjODAvX/edit?usp=sharing&ouid=109012077942640482749&rtpof=true&sd=true

Objectius de l’activitat:

• OE1. Identificar el grau de cohesió del grup-classe.
• OE2. Conèixer la percepció de l’alumnat sobre el clima d’aula.
• OE3. Identificar fortaleses i punt de millora del grup-classe.
• OE4. Obtenir informació rellevant per a dissenyar el joc CultiConnect, eina lúdica per a treballar la cohesió intercultural .

Normativa associada:

Aquesta activitat està associada a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC)

En la línia de les altres activitats, aquesta Llei parla sobre la inclusió i la convivència. Els centres educatius han de garantir la participació de l’alumnat, promoure la convivència i el respecte a la diversitat, fomentant la igualtat d’oportunitats. Aquest qüestionari ens brinda la possibilitat de donar veu a tot l’alumnat, i així poder recopilar dades de persones que sovint no s’expressen amb  facilitat.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

L’orientadora psiopedagògica, en aquest cas pot complir diverses funcions.

1. Funció diagnòstica i preventiva.

Mitjançant el qüestionari, detectarem quin és el nivell  de cohesió percebut per l’alumnat. Amb els resultats quantitatius i qualitatius que ens proporcionarà aquesta eina, podrem traçar una estratègia d’intervenció adequada a les necessitats reals del grup.

2. Funció d’innovació i disseny d’intervencions per tal de donar suport tècnic tant al professorat, com als tutors amb la seva tasca educativa.

Davant dels resultats obtinguts, podrem dissenyar estratègies adequades per a treballar la cohesió intercultural del grup,  relacionada directament amb el clima de convivència d’aula.

3.  Funció de promoció de la convivència i del benestar.

Implementant estratègies que fomentin el sentiment de pertinença dels individus al grup, el suport mutu entre iguals i la seguretat emocional de l’alumnat es potenciarà el benestar individual i col·lectiu del grup-classe, afavorint el bon clima a l’aula.

Objectius de la professional:

• OE1. Detecció de la percepció de l’alumnat sobre la cohesió del grup-classe a través del qüestionari.
• OE2. Disseny de les estratègies d’intervenció

Observació personal:

Durant la realització del qüestionari, l’alumnat mostra actituds diverses:

D’una banda, s’observa que alguns responen amb interès i sinceritat, mentre que altres  mostren certa resistència a participar de manera activa sobre els temes proposats als ítems, essent les seves respostes molt superficials.

En la fase en la que es plantegen qüestions sobre una possible intervenció lúdica a través de la qual treballar la cohesió intercultural, la implicació i motivació augmenta de manera considerable.

Avaluació:

La intervenció realitzada ens ha permès assolir els objectius establerts per tal de poder dissenyar el joc MultiConnect:

• OE1. Identificar el grau de cohesió del grup-classe.

El qüestionari ens ha permès identificar de manera clara un nivell de cohesió baix-mitjà, amb presència de subgrups ben diferenciats i amb presència d’alumnes amb manca d’integració al grup. Els resultats evidencien a la pregunta 11, que el 53’57% dels alumnes es mostren indiferents davant la convivència a l’aula, fet relevant davant el 46’42% consideren bona o molt bona la convivència a l’aula.

• OE2. Conèixer la percepció de l’alumnat sobre el clima d’aula.

S’evidencia amb les resultats la percepció generalitzada de tot el grup-classe d’una possible millora del clima d’aula, amb sentiment general de manca de pertinença al grup-classe i una demanda de necessitat de comunicació i d’espais de col·laboració i coneixença. Els resultats evidencien a la pregunta 4 del qüestionari, que l’alumnat  en un 85’71% valora la necessitat de conèixer més a les persones amb les que comparteix aula i que no coneix, fet més que significatiu.

• OE3. Identificar fortaleses i punt de millora del grup-classe.

Com a fortaleses es detecta una bona predisposició per gran part de l’alumnat a participar en un projecte lúdic de cohesió intercultural per tal de millorar el clima d’aula, mostrant-se al qüestionari que el 96’30% aproximadament (pregunta 9) estan disposats a treballar en aquest aspecte.  Alhora, s’identifiquen. com apunts de millora la fragmentació del grup, la manca de relació entre alguns companys i la dificultat de treballar de manera cooperativa en determinats subgrups.

• OE4. Obtenir informació rellevant per a dissenyar el CultiConnect.

Tant el qüestionari, com l’observació directa i participant d’aquests dies, ens han aportat dades que ens permetin dissenyar un joc adequat a les necessitats  reals del grup per tal d’afavorir la seva cohesió.

A la pregunta 13, queda reflectit que més del 35% de l’alumnat considera que existeixen barreres culturals al poble. Un aspecte rellevant que pot produir aquesta barrera cultural és també la desconeixença cap a les altres cultures, factor que possiblement dificulta la cohesió intercultural i facilita prejudicis. En la pregunta 6, s’observa que el 35’71% de l’alumnat de la classe de 1erB afirma tenir algun tipus de prejudici cap a algun company del seu grup-classe. El 21’42%, reflectit en la pregunta 7, afirma tenir prejudicis per desconeixença.

Bibliografia:

Bolea, E.[Enric]. Eix 4.L’avaluació: processos i àmbits d’actuació. Coneixements, temporalitat, etapes i
contextos en el procés d’avaluació. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Meneses, J. [Julio]. (2019). El cuestionario. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. (FUOC). https://femrecerca.cat/meneses/publication/cuestionario/

Meneses, J. (2016). El proceso de investigación científica. Editorial UOC.

Sandín, M. P. (2003). Investigación cualitativa en educación. McGraw-Hill.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 24/11/2025

Descripció de l’activitat: Dinàmica de cohesió grupal

Es realitza una dinàmica dirigida totalment per la professional en pràctiques i supervisada per la tutora en pràctiques altre cop a l’aula magna.

Aquesta dinàmica va dirigida al grup-classe de 1er C, on existeixen conflictes de convivència a l’aula. Es pretén fomentar amb l’activitat  el bon clima a l’aula i el treball cooperatiu.  Utilitzarem una dinàmica que parteix de la tècnica Coop-Coop, que fou ideada per Spencer Kagan l’any 1985. Consistirà en formar grups  de treball cooperatius que permetin a l’alumnat investigar cada tema proposat, aprofundint en els aspectes essencials, p0er compartir aquest nou coneixement amb els seus companys (Pujolàs, et al., 2011, p.112).

En aquesta activitat es planteja dividir  en grups de 4 a 7 als alumnes. Els grups són aleatoris i no es formen per grups d’afinitat.

Es dóna un paper a cada alumne.  Cada paper té per una banda un número, que serà el número del grup al que l’alumne pertany. Per l’altra banda, el paper té una síl·laba d’una paraula.

Quan s’indiqui, a través de la mímica els alumnes han de trobar a la resta de companys i companyes del seu grup. El grup que xerri queda descalificat.

Un cop troben al seu grup, hauran de construir la paraula amb totes les síl·labes.

Les paraules que formaran són:

Grup 1: Autoestima

Grup 2: Empatia

Grup 3: Perseverança

Grup 4: Recolzament mutu

Grup 5: Resiliència

Un cop tenim totes les paraules organitzades de manera adequada, seiem en cercle per parlar sobre aquestes i sobre el seu significat. Cada grup té un període breu per a debatre sobre la seva paraula per tal de crear una definició col·lectiva que després exposaran a la resta de companys.

Exposen el seu concepte a la resta de companys, realitzant-se un breu debat aprofundint sobre cada concepte.

Evidències

Objectius de l’activitat

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Fomentar el treball en equip.
• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

“La meta que s’hauria de proposar gradualment qualsevol assessor és la de convertir les demandes que tinguin pes i magnitud suficient en projectes” (Monereo, 2017, p. 39)

Donada la problemàtica actual i la continuïtat que s’ha de donar als objectius per tal de poder cohesionar el grup de manera eficient, l’orientadora haurà de planificar i desenvolupar diverses activitats que ajudin a fomentar aquesta cohesió grupal de l’alumnat.

Normativa associada:

Decret 102/2010, de 3 d’agost . De l’autonomia dels centres educatius.

Aquest Decret permet als centres educatius implementar metdologies cooperatives i dissenyar estratègies pròpies de la convivència i la cohesió. La dinàmica Copp-Coop, és una metodologia pedagògica innovadora que podem emmarcar dins l’autonomia de centre i que podria estar inclòs dins del Projecte de convivència de l’institut Montsoriu.

Objectius de la professional:

• OE1. Familiaritzar-me amb l’alumnat.  Introducció de la meva figura dins l’aula.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3.  Observar i compartir aspectes d’interconeixença

Observació personal

Durant la implementació de la dinàmica de cercle restauratiu, vaig tenir l’oportunitat d’observar de manera directa i participant.

Es considera oportú separar a l’alumnat de manera aleatòria per evitar amiguismes que no permetin l’afavoriment de coneixença d’alumnes que no formen part del grup d’afinitat.

En aquesta segona dinàmica es pot observar que l’alumnat ja no mostra tantes resistències a l’hora de treballar grupalment les dinàmiques amb persones desconegudes i de poca afinitat.

L’alumnat respecta les normes establertes a la dinàmica i realitzen la cerca de la resta de components del grup en absolut silenci i comunicant-se de manera no verbal.

Un cop tots els grups tenen la seva paraula construida, accedeixen a les cadires per grups per tal de cercar definicions conjuntes sobre les paraules.

Les exposen a la resta de companys i companyes sense incidències. Algun grup no té clara la definició de la seva paraula i, un cop s’ha de posar en comú amb la resta de classe, membres d’altres grups s’ofereixen per aportar informació al respecte de la definició del concepte, donant-se un treball en equip improvisat entre grups.

Avaluació

Durant la dinàmica sels joves compleixen amb les normes establertes de la dinàmica sense incidències. Es mostren proactius i  respectuosos amb la resta de companys, afavorint un bon clima en el transcurs de la dinàmica.

Tot i que és un grup poc cohesionat, són capaços de treballar en equip i de recolzar-se en moments crítics.

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat.

L’activitat ha complert satisfactòriament aquest objectiu. La dinàmica de formar grups aleatoris ha permès que la’lumnat interactui entre si, tot i no estar habituats a treballar-hi. Aquest fet afavoreix la coneixença mútua en un ambient que ha propiciat que construissin paraules i debatessin sobre elles, obligant-los això a comunicar-se i establir inevitablement vincles.

El fet de treballar en petits grups, ha propiciat que l’alumnat que formava part de cada grup aprofundís en la coneixença de la resta de components, a través de l’intercanvi d’idees sobre els valors dels conceptes triats per a l’activitat.

Aquest objectiu haurà de tenir continuïtat.

• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.

La dinàmica de formar grups de manera aleatòria ha facilitat la reducció d’alguns prejudicis basats en les afinitats socials de cada individu i/o grup. El fet de treballar amb persones que no formen part del seu cercle d’amics més proper ha afavorit el treball en grups més diversos, reduint la possibilitat de treballar amb el grup que sovint s’acostuma.

Els alumnes han estat capaços de treballar de manera respectuosa amb persones amb qui no mostren afinitat, superant les seves barreres socials.

Aquest objectiu ha de tenir continuïtat, tot i haver-se fet petites passes en quant a la comprensió mútua.

• OE3. Fomentar el treball en equip.

La dinàmica plantejada partia de la base de requerir la cooperació dels alumnes a nivell individual i grupal.  L’alumnat s’ha organitzat  per tal d’assolir un objectiu comú.

El fet de que altres grups hagin aportat informació a altres grups en quant a la definició del seu concepte ha fet evident que durant la dinàmica ha existit una col·laboració i un treball en equip que promou la responsabilitat compartida durant l’activitat.

Aquest objectiu haurà de tenir continuïtat, tot i que s’han produït avenços en quant a cooperació i treball en equip.

• OE4. Afavorir el bon clima a l’aula.

S’ha realitzat la dinàmica en un clima d’aula respectuós. L’alumnat ha respectat les normes establertes i ha mostrat una actitud col·laborativa entre si.

Aquesta dinàmica ha contribuït a crear vincles entre l’alumnat, afavorint a la llarga una bona convivència i clima d’aula.

Tot i així, aquest objectiu haurà de tenir continuïtat per tal de consolidar-se en el temps.

Bibliografia: 

Monereo, C. [Carles]. (2017) Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. “FUOC).  https://openaccess.uoc.edu/server/api/core/bitstreams/60e8e3a3-8919-48e6-a1be-e3f4450a64d4/content

Pujolàs, P. [Pere]., et al. (2011). El programa CA/AC (Cooperar per Aprendre/ Aprendre a Cooperar) Per ensenyar a aprendre en equip. Implementació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Universitat de Vic. https://cife-ei-caac.com/wp-content/uploads/2015/06/APRENENTATGE-COOPERATIU.pdf

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Data: 20/11/2025

Descripció de l’activitat: Introducció dins l’aula d’intervenció.

Es realitza una activitat de manera conjunta amb la tutora en pràctiques, la tutora i l’alumnat de 1er B, grup-classe on es durà a terme el pla d’intervenció.

Per tal d’aproximar-me al grup-classe i visibilitzar la problemàtica detectada dins l’aula, es planteja una dinàmica restaurativa a l’aula magna de l’institut.

Les pràctiques restauratives “ens brinden un enfocament i eines per a gestionar de forma dialogada i participativa els conflictes i problemes de comportament ja que promouen processos inclusius i col·laboratius de responsabilització, reparació del mal, el restabliment de les relacions i, sobretot, el protagonisme de les persones involucrades i la seva comunitat” ( Schmitz, et al., 2018, p.13).

Dintre de les pràctiques restauratives existeix el cercle reastauratiu, que serà l’eina que s’emprarà per a la realització de la dinàmica.

La intencionalitat del cercle en sí durant l’activitat és la de ” crear el sentiment d’un grup de persones que estan connectades” (…). “Els cercles tenen el seu origen  en antigues tradicions de les comunitats aborígens de Nova Zelanda, però s’ha identificat  que és una pràctica donada en diferents comunitats indígenes del món” (Schmitz, et al., 2018, p.64). El procés que es dóna durant el cercle restauratiu es basa en la igualtat de condicions entre els participants i en el principi de compartir el poder entre tots, en comptes de tenir poder sobre els demés.

Tot i existir diferents denominacions: Cercles de la Pau, Cercles de Diàleg,  Cercle de Sanació, l’objectiu comú d’aquesta pràctica és la de crear un espai segur que agrupa a les persones per al diàleg, l’intercanvi social i la cerca de solucions per a prevenir i gestionar tensions i conflictes, sota un esquema de construcció conjunta de principis i valors. Fomentant-se l’expressió lliure de sentiment s i d’intercanvi d’opinions, permetent desenvolupar l’escolta activa cap a l’atre i aprendre a ser concís, explícit i respectuós al parlar (Schmitz, et al., 2018, p.65)

En aquest cas la proposta de cercle restauratiu ha estat a demanda de la tutora de la classe de 1er B, ja que es detecten serioses dificultats interrelacionals entre els i les joves de la classe. Sovint es detecten faltes de respecte greus entre l’alumnat, que s’acaben normalitzant sense replantejar-se l’adequació de la relació entre iguals. Assumeixen rols despectius per tal de sentir-se acceptats dins del grup d’iguals: el gordo, el moro, el brètol, les empollones, etc. Durant la impartició de classes, sovint el grup xerra molt, dificultant-se la dinàmica dins l’aula i generant-se mal clima dins d’aquesta.

Es planteja doncs, un cercle restauratiu  amb enfocament de resposta, donat que s’està activant després d’una sèrie de fets ja ocorreguts (Schmitz, et al. 2018). L’objectiu d’aquesta pràctica és sensibilitzar a l’alumnat sobre els fets que s’estan donant de manera recorrent a l’aula, prenent consciència sobre les conductes inadequades que s’estan donant a l’aula i la possibilitat de millora d’aquestes.  Aquests tipus de cercles contribueixen a l’aclariment de la situació, identificant com aquest problema està afectant a la comunitat (alumnat, tutora, professorat, etc.) i reflexionant sobre el què poden fer junts per tal que les dinàmiques donades no es tornin a repetir (Schmitz, et al., 2018).

S’inicia la dinàmica posant-nos tots en cercle, asseguts cadascú en una cadira. Per tal de disgregar l’alumnat d’afinitat que pot produir interferències al llarg de la dinàmica, se’ls separa de manera estratègica. Es fa sortir al mig del cercle a tots els alumnes que avui porten pantaló de color negre i se’ls seu sota el criteri de l’orientadora.

Un cop tothom està assegut a cada cadira es plantegen vàries preguntes que tothom del cercle, incloses nosaltres, contestarem quan la persona del seu costat li passi la pilota que dóna el torn de paraula. Ningú no pot parlar si no té la pilota i només es podrà parlar sobre un mateix. Pots abstenir-te de parlar passant la pilota a la persona del costat.

Dins les pràctiques restauratives es plantejaran un conjunt de respostes que ens permeten detectar, prevenir i resoldre conflictes succeïts entre les persones afectades per aquests, per tal de millorar la convivència.Es plantegen les 4 preguntes en aquest ordre:

1. Presentació per trencar el gel. Com et dius? Saps perquè et dius així? T’agrada el teu nom?
2. Què penses de que quan la gent està xerrant a l’aula quan s’està donant alguna classe?
3. Quin sentiment et genera això?
4. Com ho podríem millorar?

Evidències

Objectius de l’activitat

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat. 
• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.
• OE3. Potenciar el bon clima de l’aula.
• OE4. Promoure la reducció de possibles conflictes a l’aula.

Funcions de l’orientadora psicopedagògica:

L’orientadora psicopedagògica té un paper fonamental en la promoció d’un ambient educatiu positiu, per tal d’afavorir la cohesió grupal, la resolució de conflictes i la millora de les relacions interpersonals.

L’orientadora  planificarà i desenvoluparà  activitats d’intervenció per a la millora de les interelacions personals entre l’alumnat de la classe de 1er B, donant suport al professorat tutor en el desenvolupament de l’acció tutorial.

Objectius de la professional:

• OE1. Familiaritzar-me amb l’alumnat.  Introducció de la meva figura dins l’aula.
• OE2. Observar la dinàmica d’interrelació entre l’alumnat.
• OE3.  Observar i compartir diferents aspectes d’interconeixença

Normativa aplicada:

Aquesta activitat està directament relacionada amb el Decret  150/2017. De l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Aquest decret estableix que tots els centres han de promoure mesures universals per a garantir la participació, el benestar emocional i la convivència positiva de tot l’alumnat.

Observació personal 

Durant la implementació de la dinàmica de cercle restauratiu, vaig tenir l’oportunitat d’observar de manera directa i participant.

Es considera interessant la separació estratègica de l’alumnat per evitar grups d’afinitat distorsionadors que poguessin dificultar la dinàmica. Aquest fet però, va  també dificultar la connexió amb les persones més introvertides, que van necessitar més temps per a aproximar-se a la dinàmica.

D’altra banda, s’observen diferents tipus d’alumnat durant la dinàmica:

1. Alumnat (nombre molt reduït) que no segueix proactivament la dinàmica i va rient en moments concrets, cercant la complicitat d’algun company que està assegut davant seu al cercle. Tot i que no es van mostrar massa participatius, no van ser un element distosionador i l’activitat es va poder dur a terme de manera adequada.
2. Alumnat inicialment poc comunicador. S’observa certa resistència (en un grup petit d’alumnat femení) a expressar-se durant la dinàmica, optant per cedir el torn de paraula un cop els arriba la pilota, fet que es considera lògic donat que aquest grup d’alumnat és bastant introvertit i els costa expressar en públic. Tot i aquesta dificultat inicial, s’observa que gradualment s’inicia amb el cercle un espai de confiança suficient per a que aquest grup es comenci a comunicar.

Alumnat participatiu, confiat i comunicador. S’observa una notable capacitat d’autocrítica i reflexiva del gran gruix d’alumnat (inclosos els altres dos grups minoritaris).

Em va cridar l’atenció de la importància que li donaven els alumnes a la convivència i al respecte mutu. Van poder parlar sobre les emocions que li generaven aquestes faltes de respecte constants i sobre el soroll ocnstant durant les classes. Molts d’aquests alumnes van expressar obertament sentiment de fustració i incomoditat. Aquest fet va propiciar una conversa més profunda sobre com aquestes actituds afectaven negativament al clima de l’aula.

D’altra banda, van poder reflexionar sobre les seves pròpies accions de manera crítica, prenent consciència alguns d’aquests alumnes sobre quins aspectes podrien millorar a nivell individual i col·lectivament per a millorar aquesta convivència.

Avaluació:

Durant la dinàmica s’observa que els joves estan predisposats a parlar, mostrant-se col·laboradors i respectuosos al llarg de la dinàmica, clima propici per afavorir la reparació entre el grup-classe.

A nivell general, mostren capacitat d’autocrítica i es mostren reflexius sobre els aspectes que es plantegen.

Tot i que és un grup poc cohesionat, són capaços a nivell general de detectar els aspectes exposats com una dificultat tant a nivell personal, com col·lectiva i com un aspecte de millora.

• OE1. Afavorir la coneixença mútua entre l’alumnat. 

Aquesta dinàmica ha afavorit la coneixença entre l’alumnat, ja que ha existit una escola activa per part de l’alumnat sobre experiències i vivències dels altres.  Aquest objectiu s’ha donat en el transcurs de la dinàmica i haurà de tenir continuïtat durant el curs.

• OE2. Reduir prejudicis entre l’alumnat.

Aquest objectiu s’ha donat també i haurà de tenir continuïtat.  Part de l’alumnat font del conflicte ha estat capaç d’empatitzar emocionalment amb els sentiments d’altres companys, donant-se una interrelació positiva entre alumnes que no s’havia donat mai comunicació per qüestió de manca d’afinitat.

• OE3. Potenciar el bon clima de l’aula.

La dinàmica permet un espai sincer en el que fomentar la reparació de les relacions entre l’alumnat. Aquest objectiu s’ha d’anar treballant, tot i que aquesta dinàmica és un bon punt de partida.

• OE4. Promoure la reducció de possibles conflictes a l’aula.

La pressa de consciència col·lectiva al llarg de la dinàmica de causes que dificulten el bon clima a l’aula és un element important a tenir en compte de manera positiva. Aquest objectiu s’ha donat durant la dinàmica, tot i que ha de tenir continuïtat.

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Bona tarda,

Aquí us envio la infografia que he realitzat sobre la Planificació de la intervenció que realitzaré a l’aula de 1er d’ESO a l’ins Montsoriu, del municipi d’Arbúcies.

He fet 3 apartats generals, comptant aquesta planificació de la intervenció amb una avaluació inicial, una avaluació contínua i una avaluació final.

Us deixo el link a la infografia.

Afegeixo també l’organigrama de les sessions consensuades amb el departament d’orientació, a fi de poder dur a terme el meu pla d’intervenció a l’aula.

Salut!

M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 3

Públic

Bon dia a tothom.

Aquí us deixo la meva primera entrada del Repte 3, on exposarem  la detecció del problema i el possible pla de millora.

He volgut fer aquesta entrada també en format de presentació, donat que trobo és més clarificador.

Aquí us deixo el link d’accés.

.https://prezi.com/view/fuhCT0ZMexOUVAreivUN/?referral_token=CH_du4lnB3FN

Espero que s’entengui i que us agradi.

Realment m’està agradant la possibilitat d’expressar-me, com a bona artista que sóc, a través de la creativitat en aquest repte.

Salut!